ACABAR AMB LA PRÀCTICA TRADICIONAL.
En
primer lloc, el meu repte consistirà en acabar amb les pràctiques educatives
tradicionals que impedeixen a l’alumne desenvolupar els seus coneixements com
ara arribar a escola i fer als alumnes obrir els llibres i començar a copiar i
fer exercicis. S’ha d’acabar amb aquesta addicció al llibre de text que
impedeix a l’alumne desenvolupar la seva creativitat. Els nens tenen inquietuds
i coneixements i el meu repte serà desenvolupar aquests aspectes i en
definitiva totes les seves capacitats perquè també ells puguin assolir tots els
reptes que tindran en el futur els que hi ha ara i els nous que encara no
coneixen. Per tant el repte serà que el canvi que ja ha començat continuï i aconsegueixi
una major qualitat d’educació ja que encara tenim escoles del s.XIX, mestres
del s.XX i alumnes del s.XXI (Imbernon 1999) i hem d’aconseguir entrar tots
dins el s. XXI.
Per
tant, uns dels reptes serà la reformulació de la funció del professorat (Imbernon
1999), és a dir, acabar amb la idea que el mestre té la veritat absoluta i els
nens són tabules rasses. També hem d’acabar amb la funció propedèutica on el
sistema educatiu no està orientat per aprendre sinó perquè a l’any següent ens
fa falta (sobretot a secundària), tot hauria d’anar en funció al
desenvolupament de l’alumne (aprendre a aprendre)
MESTRE COM A GUIA.
Aconseguir
un aprenentatge significatiu, actuant el mestre com a orientador en
l’aprenentatge de cada alumne. La meva feina com a professora serà guiar els
alumnes en el seu camí d’aprenentatge, mostrar-li com és el nostre món. Hi ha
una frase que representa molt bé aquesta idea al llibre Va de mestres
que diu: “Posa’t al meu costat i no tinguis por” o una altra de Delors 1996:
“El mestre no imparteix coneixements sinó que guía aprenentatges”Aquestes
paraules expressen molt bé la posició que adopta el mestre com a guia i ajuda
per al nen. Sentir-nos en comprimís amb l’educació i mantenir-ho i amb
l’alumne. És a dir, conèixer al nen tant a l’àmbit escolar com al familiar i no
mantenir-me al marge dels seus problemes.
Aquesta implicació i comprimís també s’ha de tenir amb el centre,
administració, familiars i amb la resta de la societat perquè tots som responsables
de l’educació. Per aconseguir aquesta implicació no em d’actuar com a models
basats en la queixa permanent (Jaume Carbonell 2004) pensant que els
responsables de tots els fets negatius sempre són altres. En comptes d’això,
hem de fer nostra aquesta responsabilitat i analitzar allò que no hem fet bé
per poder corregir-lo.
RELACIÓ
ENTRE IGUALS.
El meu repte es fomentar la relació entre
iguals, es a dir, k els alumnes es converteixin en Mestres dels altres, per
exemple, un nen de primària pot ajudar a un nen d’infantil (contant-li un
compte, ajudant-lo a fer alguna activitat...)
FORMACIÓ PERMANENT.
La
professió de mestre és molt dinàmica encara que planifiquem tot el que farem a
una classe desprès podran sortir moltes situacions imprevistes, per això, una
formació inicial no serà suficient al llarg de la nostra professió necessitarem
una formació permanent. Per dur al dia la nostra formació i aprendre
constantment podem anar a xerrades, seminaris o fer cursos. No ens hem
d’estancar ja que al igual que la societat, l’educació canvia constantment.
INTEGRACIÓ DINS L’AULA
El meu repte serà integrar a tots els nens
dins l’aula ja que hem de recordar que som un grup i excloent un nen fora de classe l’únic que aconseguim
és el seu aïllament i dificultar la seva relació amb els companys. Em de tenir
en compte que no tots aprenen al mateix ritme ni tenen les mateixes necessitats
educatives i per això ens hem d’adaptar als diferents tipus de
desenvolupaments.
INTEGRACIÓ CULTURAL
Aconseguir
la integració dels alumnes, aprofitant el potencial cultural k ens ofereix i
respectant la seva cultura i forma de veure el món. D’aquesta manera poder
gaudir tots junts de l’aprenentatge i rebutjant l’educació excloent i plena de
prejudicis.
TIC
Introduir les TIC però no només com a eina per
accedir a la informació sinó com a eines per ensenyar i aprendre i per
col·laborar i així aconseguir un canvi en la metodologia Per tant, no parlem d’emprar-les
per llevar-nos treball i deixar-los jugant als ordinadors, sinó ajudant-los a
emprar aquestes eines tan potents que tenim al nostre abast.
CRÍTICS I
REFLEXIUS
Un
altre repte que tindré molt assumit és ser reflexiva i crítica, és a dir,
buscar raons per comprendre perquè les coses son com són i com podríem
millorar-les. Això, vol dir que haurem de qüestionar-nos a nosaltres mateixos i
deixar que els altres ens jutgen, tot sabent defensar el nostre punt de vista
sense deixar-nos influir per les opinions dels altres.. Aquests valors, els
haurem d’ensenyar als nostres alumnes perquè no es deixin manipular per
qualsevol i siguin capaços d’escoltar diverses opinions i triar la que trobin
més encertada. Em de fer que els nens es plantegin
preguntes i k reflexionen, han de tenir curiositat per descobrir el món per
ells mateixos. Em d’ensenyar-los a ser crítics i aconseguir que siguin capaços
de qüestionar, de dubtar de la realitat que se’ls dóna.
SORTIR DE LA MONOTONIA
Com
a mestre has de saber sortir de la monotonia i crear diferents formes
d’aprendre, sense haver de recórrer sempre a un mètode únic com omplir fitxes o
copiar allò que el professor imposa.
AVALUACIÓ
Que
l’avaluació fos un procés continu d’atenció cap als nens i k els serveixi per
continuar aprenent
ESCOLA DE
PORTES OBERTES
Impulsar l’escola com a centre cultural perquè
tothom pugui accedir, fer una escola de portes obertes fora de l’horari
escolar.
PARTICIPACIÓ COMUNITAT
Es
assolir la participació de tota la comunitat educativa, per això hem de fer
feina tots junts, família (és important que la família participi en el procés
de desenvolupament del seu fill), escola i tota la societat, per aconseguir una
educació basada en la tolerància i la democràcia. Hem de cercar alternatives a
l’escola com a espai físic educatiu, tenint en compte que els nens no només
aprenen a escola (educació formal, informal, no formal)
APRENENTATGE AL LLARG DE LA VIDA
Que els alumnes gaudeixin d’allò k estan
aprenent i assoleixin les competències bàsiques k els donin l’autonomia
suficient per seguir aprenent fora de l’aula
En definitiva, es tracta de proposar-se uns
objectius,encara que no sé si els arribaré a aconseguir tots però del que no hi
ha dubte és de que no serà per no haver-ho intentat. L’educació és feina de
tots i m’esforçaré sempre, tant si sóc mestre, com mare o com a persona que pertany a la
societat. No hem d’oblidar que aquests nens són el futur i la seva formació
depèn de l’educació que reben.
